Y todo lo que leo son críticas negativas... Pues a mí me gustó (y bastante). Y la frialdad que desprende la cinta tiene mucho que ver con la frialdad de la fantástica novela de Kazuo Ishiguro. Creo que es una traslación más que correcta del texto original. Su director es Mark Romanek, que hizo otra peli bastante interesante: Retratos de una obsesión. Si la veis, espero vuestras opiniones. ¡Buen fin de semana!
Comentarios
Jo vaig veure la peli sense llegir el llibre. Ni tan sols sabia que la història era d'un autor japonès, fins que m'ho van dir a meitat de peli perquè a mi no em quadrava aquesta obediència i abnegació dels personatges amb el seu destí. Llavors vaig pensar amb el sentit del deure japonès i el sentiment de colectivitat, i també en què la solitud i la mort són dos temes força recurrents en la literatura nipona. Em va agradar molt la fotografia, la interpretació de la protagonista, la seva veu ( V.O.S, of course!), i l'argument en si. Ara tinc pendent el llibre.
Una besada,
Glòria.
Gloria.