The Proposition

DIMARTS 8 20:15 i 22:15h * atenció horari! *


THE PROPOSITION de John Hillcoat. Guión: Nick Cave. Música: Nick Cave i Warren Ellis.Austràlia, 2005. 104 min.Intèrprets: Guy Pearce, Noah Taylor, Ray Winstone, Emily Watson.The Proposition, amb guió i música de Nick Cave, es una pel.lícula de la qual els fans de Nick Cave n’han sentit a parlar des de fa temps però que incomprensiblement seguia inèdita a les nostres pantalles. Protagonitzada per un planter d’actors excel.lents, és un western crepuscular ambientat als increïbles paisatges australians. Una història a la qual Nick Cave va donar voltes durant més de 20 anys i on hi aboca el seu univers personal, les referències bíbliques i els sentiments esquinçats, tot plegat en un film que barreja la bellesa del paisatge amb una violència brutal que sembla una herència dels westerns de Sam Peckinpah




Dedicado a los de fanzinosis...que seguro que ya se han enterao pero por si acaso me acaba de llegar esto por mail de los del colectivo InfoRetinas (http://www.retinas.org/)

Comentarios

Anónimo ha dicho que…
;)

Barbasapiens
7 de enero de 2008, 23:59
Sergi ha dicho que…
Malgrat les ganes, divendres passat vaig decidir no anar al cinema mai més... ni crispetes, ni cops a la butaca, ni gent arribant tard, ni mòbils, ni xerrades...el súmmum
8 de enero de 2008, 9:58
syl ha dicho que…
ai, que vas enganxar època nadalenca i tot el que això suposa :) en fi, tens altres recursos per aconseguir veure bones pel·lis així que espero que igualment puguis veure aquesta :)
8 de enero de 2008, 10:32
Anónimo ha dicho que…
Os lo dije!!!
;-)
8 de enero de 2008, 10:39
syl ha dicho que…
:))))) sí, ana, sí...el tiempo acaba dándote la razón :))
8 de enero de 2008, 11:26
Sergi ha dicho que…
Època nadalenca?, m'explicaré millor...cinemes boliche, cinc persones a la sala, un avi s'apropa a una parella que teniem davant...sense més comença a explicar la película (sorpresa), quan estic a punt de demanar-li que calli deixa anar el final com si fos una punyalada per l'esquena (estupor). Després de dos mesos desitjant veure "DESEO, PELIGRO" em vaig disposar a veure-la sabent qué passaria al final (ràbia, odi, ira...). Conclusió: a part de desitjar tot el que us pogueu imaginar de dolent cap a aquell avi, vaig decidir no trepitjar mai més una sala de cinema.
8 de enero de 2008, 11:29
syl ha dicho que…
arrrrrg! déu n'hi do...tb és mala sort... (!) però t'entenc, se't passen les ganes d'anar al cine...
8 de enero de 2008, 11:40
syl ha dicho que…
pd: et va agradar per cert?
8 de enero de 2008, 11:40
Sergi ha dicho que…
És extraordinaria, una de les meves cinc películes preferides del passat any.
Tony Leung mereix un monument, no trobes?
8 de enero de 2008, 11:44
syl ha dicho que…
doncs sí :) I ella també (!)
8 de enero de 2008, 11:49
Sergi ha dicho que…
També, també, però es que lo del Tony Leung ja ve de lluny per mi... :))
8 de enero de 2008, 11:53
Anónimo ha dicho que…
Gracias por la dedicación, todavía nos palpita el teclado de pensar que anunciamos el concierto de Nick Cave el 28 de diciembre.

Supersonic-man
8 de enero de 2008, 12:11
Anónimo ha dicho que…
os lo dije-os lo dije-os lo dijeeee!
jaja!
no, sorry! es broma!
pero es que a eso esastamente me referia yo Sylvia!
no es cosa solo ya de palomitas!
NO!
si yo os contara!
este episodio de Sergi ilustra lo que me pasa a mi a veces!
Yo...es que soy tan "integrista" debe ser que incluso el aleteo de una mosca me molesta asi q imaginate eso: comentarios, gente q habla, toses, risas (sobretodo las d fuera de lugar completamente!), en fin....
Ahora...que me muero por ver la peli de Ang Lee!
;-)
8 de enero de 2008, 13:00
Publicar un comentario